Hola a tothom!
Amb la intenció de no deixar el blog inactiu durant molts dies m'he proposat renovar-lo els dilluns i els divendres. I per què començo el meu segon comentari exposant, precisament, això? Doncs perquè tot sovint sembla que els bons propòsits imposen més si se'n deixa constància escrita i pública en algun indret! ;)
Bé, explicat el meu objectiu, m'agradaria parlar-vos avui de la música en català:
Aquest cap de setmana era Festa Major al meu poble, Santa Coloma de Farners. El dissabte, a la zona de barraques, tocaven Els Pets i Lax'n'busto. Van ser uns concerts genials i que van desprendre certa emotivitat: ambdós grups es van elogiar mútuament perquè després de molts anys sense compartir escenari, aquella nit ho feien.
El concert que em va agradar més va ser el dels Lax'n'busto. A part d'interpretar els temes més emblemàtics de la formació, també tocaren les cançons del nou disc. Sí: no fa massa mesos van treure al mercat el disc Relax (2007). El cantant no és el que havien tingut durant més de vint anys, en Pemi. Ara la veu la hi posa en Salva, però s'ha de dir que ho fa increïblement bé -tot i que això és qüestió de gustos-.
Al panorama musical català hi imperen, en l'actualitat, els grups. I l'estil en el que s'emmarquen la majoria és el rock o pop-rock. Són grups com Els Pets i Lax'n'busto, consolidats i amb uns bons índexs de vendes, els qui duen la nostra llengua a indrets on fa uns anys ningú s'hauria imaginat que hi tingués cabuda.
Així doncs, la música en català és un bon vehicle de promoció lingüística. Ara bé, lluny dels cantants internacionals i de la música comercial en anglès o castellà, que abarquen un públic més ampli sobretot per qüestions de major comprensió lingüística i globalització, la nostra música és realista: sap que el seu públic principal és el de Catalunya. Però això no significa que tingui menys valor que d'altres de més pretensioses, al contrari: ens identifica com a poble i això és el que li dóna vida. Potser no és important per al món, però és important per a nosaltres.
Dissabte a la nit vaig sentir una cosa que feia temps havia perdut: la il.lusió per un grup, les ganes de conèixer-ne millor la seva trajectòria i les seves cançons. I penso que no és casualitat que aquesta il.lusió sigui per un grup que canta en català. Per un grup que canta en la llengua amb la qual penso, m'expresso i, en definitiva, visc.
Gràcies per llegir aquest segon comentari, si és que ho heu fet! A veure què en penseu!
Per acabar us deixo una poesia que vaig escriure fa uns mesos. M'agrada! Ja n'aniré fent de noves!
Mira la lluna. No ho veus? Plora.
Per a ella, res era impossible...
Però arribà un núvol i posà límit a la seva claror.
Ja no brillava com abans...
li havien tallat les ales.
Mira la lluna. Recorda aquella nit,
en que jugaves a comptar els estels que l'acariciaven.
Aquella nit perfecta,
quan la lluna encara tenia ales i volava fins a tu...
fins a mi...
Mua
7 comentaris:
Ostres cuca no sabia el teu costat poètic, que bé!!! la veritat és que el llenguatge és un gran camí per trasmetre els nostres sentiments, emocions... sigui per mitjà de la música, de la poesia, els relats...és curiós com un conjunt de simbols, de paraules, de sons poden dir i trasmetre tant per nosaltres.Nietzche deia que per mitjà del llenguatge mai podriem arriba a expressar en la seva totalitat allò que pensament i sentim...però és fantástic el poder que té ... no deixa d'unir a tota l'espècie humana.
Felicidades Raquel! Mira por donde con esto del blog vamos descubrir tu talento poético!!
Ya estamos esperando los siguientes versos ;-)
Mientras tanto te invito a que mires y escuches los versos de Neruda desde mi blog, va…, y después comenta algo tan romántico como tus versos. Gracias
Hola Uxua! Ahir ja vaig passar per el teu blog! Però no sé perquè no em deixa comentar i per això t'he de respondre per aquí! El vídeo m'ha agradat molt... i respecte al que dius, que escrigui alguna cosa romàntica, poètica... millor que no, millor ens quedem amb els versos de Pablo Neruda, que ell sí que en sabia:
" Deja que el viento corra
coronado de espuma,
que me llame y me busque
galopando en la sombra,
mientras yo, sumergido
bajo tus grandes ojos,
por esta noche sola
descansaré, amor mío."
P.D. Aviam si faig més poesies com la que he penjat al meu blog, que me n'esteu fent venir ganes! jejeje! Petons!
Bona nit poeta!
Espero que la retrospectiva per la trajectòria dels lax vagi bé. Estic segura que hi trobaràs cançons que t'agradaran.
I també vull unir-me a les felicitacions per la teva poesia. Esperem que tinguis ganes de fer-ne més.
Que vagi molt bé!
Bona nit Raquel! Jo vaig anar al concert de La mirona del 23 d'abril aqui a Girona. Tocaven els Lax! M'agraden molt, i penso com tu, que són un bon vehicle de promoció lingüística! El grup té moltes lletres que no només parlen d'amor, com La meva terra és el mar. Però els Pets tampoc es queden curts ee!!
La poesia molt maca, anima't i fes-ne un munt!!!
Siau!
Molt bé Raquel, segueix publicant poesies i oferint-nos el teu cor a troçets , per poder-ne gaudir.
Carai amb la primera poesia! La veritat és que la lluna dóna per molt! Si mai necessites inspiració, la lluna te'n dóna de sobres i si la mires fixament, sembla que et traslladi en un altre lloc...
Que vagi bé i fins la setmana q ve!
Publica un comentari a l'entrada