Cançó i poesia

Sovint em pregunto si podria viure sense música. Potser per a moltes persones no és quelcom massa important, però per a mi sí: la música és alegria quan la desitges, és tristesa quan la necessites, és tots els sentiments que vulguis... Sí, sovint em pregunto si podria viure sense música. I em responc a mi mateixa que no, que seria impossible, que per una banda o una altra em brollarien cançons que portaré per sempre amb mi, melodies que formen part del que sóc.
Hi ha una cosa que m'encanta de la música: les cançons que tenen lletra. Potser per la meva tendència a analitzar-ho tot, a buscar una raó de ser a tot, sempre que sento una cançó de bonica melodia, allò en què em fixo a continuació és en la lletra. Poden arribar a dir tant i tant les lletres d'una peça! Moltes vegades el que fan és que et sentis identificat amb el que diuen. D'altres, et transporten a històries que t'agradaria viure o bé que per res del món voldries que et passessin. Així, la lletra d'una cançó pot arribar a ser poesia i és per això que m'agrada tant fixar-m'hi. Us deixo la lletra d' Amor particular, una cançó d'en Lluís Llach. Diuen que la va dedicar al seu públic... però també en pots fer altres interpretacions. Veritablement, hi ha cançons que, unint melodia i lletra, aconsegueixen de ser poesia per als sentits!

Amor particular
Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,
t'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència.
Però tot això serà una altra història,
ara vull agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,
t'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

T'estimo...



Petons i que tingueu un bon pont!

Mua