"El comte Arnau"

Avui poso al blog un fragment de "El comte Arnau" de Joan Maragall, que hem de llegir a l'assignatura de Literatura Catalana I (contemporània). És el tros final i pertany a la tercera part de l'obra, una part anomenada "La fi del comte Arnau":

I la pastora enamorada
canta que canta la cançó:
li ha mudat tota la tonada
i ha redimit el pecador.
Que des de que ella l'ha cantada
ja no hi ha ànima damnada...
La cançó ha mort, la cançó ha mort.
Seguiu el pla, seguiu la serra,
vila i poblat, per on vulgueu:
la cançó és fora de la terra
i ja mai més la sentireu.
Alguns diran que la sentiren;
altres ni en tenen cap record;
quins l'oblidaren, quins ni l'oïren...
La cançó ha mort, la cançó ha mort.
Jo, d'una vella ja afollada
pel pes dels anys, la vaig sentir
ja sense to, a glops, trencada...
I aquella vella es va morir.
Cantant, cantant, nasqué la infàmia,
i descantant, la redempció:
el comte Arnau tenia l'ànima
a la mercè d'una cançó.
Lo que la mort tanca i captiva,
sols per la vida és deslliurat:
basta una noia amb la veu viva
per redimir la humanitat.



Espero que us hagi agradat i fet pensar tant com a mi!

Un petonet i que tingueu una propera bona setmana!

Mua