Llibres d'estil II: "El País"

El segon llibre d’estil que veurem és el del diari “ El País “, en la seva dinovena edició, publicada l’any 2002. Fixem-nos en el primer dels tres pròlegs que s’inclouen (el que acompanyava a l'edició de 2002), escrit per Jesús Ceberio, director del diari: podem destacar que s’hi diu que, si bé el capítol primer del llibre exposa detalladament les obligacions dels periodistes davant de situacions de conflicte d’interessos, altres capítols referits a normes tipogràfiques efímeres s’han simplificat – per tal de no confondre els lectors del diari amb tantes instruccions -. També es parla del capítol en forma de diccionari, el més ampli, que ha experimentat moltes modificacions. Aquest capítol vol facilitar als redactors del diari unes normes unitàries sobre el lèxic relacionat amb les noves tecnologies de la informació, com també estabilitzar paraules no del tot normalitzades. Per últim, el pròleg vol deixar molt clar que aquesta nova edició no varia en principis ni criteris respecte a la primera versió publicada l’any 1977. El llibre d’estil de “ El País “ pretén, tal i com es diu, ser una eina útil per als seus lectors, de manera que puguin mesurar, dia a dia, la qualitat que els ofereix el diari.

Del pròleg a la segona edició (any 1980) i a la tercera edició (1990), inclosos també en aquest llibre, destacarem la definició que es dóna, de “llibre d’estil” al pròleg de 1980: “Un libro de estilo no es una gramática ni un diccionario al uso. Es simplemente el código interno de una Redacción de cualquier medio informativo, que trata de unificar sistemas y formas expresivas con el fin de dar personalidad al propio medio y facilitar la tarea del lector en el caso de los periódicos. “ (…)

Tal i com podem apreciar, la definició donada per “ El País ” difereix poc de la que vam veure en el llibre d’estil de “ El Periódico de Catalunya “.

A continuació, i després dels tres pròlegs, trobem la introducció, on s’explica que, davant l’explosió de nous termes a les pàgines dels diaris, el present llibre d’estil inclou molts mots nous, sovint d’origen anglosaxó. Es diu també que moltes de les modificacions introduïdes en el lèxic d’aquesta edició estan relacionades amb els “falsos amics” – traduccions de paraules estrangeres segons el seu so, i no a partir del seu significat -, així com amb el món de la informàtica. La introducció ha estat escrita per Clara Lázaro i Álex Grijelmo, al càrrec dels quals ha anat el treball de la present edició. Tot seguit se’ns presenta una “ nota inicial “, on es determina que el llibre d’estil de “ El País “ conté normes d’obligat compliment per a tots els càrrecs del diari.

Si haguéssim de dividir aquest llibre d’estil, diríem que té dues parts principals, que són les que figuren a continuació de la “ nota inicial ”: trobem el “ Manual”, que exposa els principis ètics del diari i les normes de redacció, tant pel que fa a sistemes de treball com a la preparació i presentació d’originals. I, com a segona part, tenim un diccionari de paraules i un altre de sigles. Tots dos diccionaris inclouen expressions que tenen un significat ambigu, termes en idiomes diferents al castellà amb els que sovint els periodistes es troben i no saben com utilitzar. Per últim, l’apèndix inclou unes taules d’equivalència de mesures, els signes de correcció tipogràfica més freqüents i també altres dades que poden ser útils per als periodistes.

Per tant, podem concloure que el llibre d’estil de “ El País “ no s’estructura igual que el de “ El Periódico de Catalunya “: té més parts i no totes s’organitzen a manera de diccionari.