Dóna corda al català!

Aquí teniu el link de la web sobre la campanya "Dóna corda al català!", una iniciativa que crec que està molt bé per a fomentar l'ús del català. Perquè, entre tots, hem de contribuir a crear un bon futur per a la nostra llengua!

http://www6.gencat.net/llengcat/corda/

Fora l'estrés!

Un propòsit per a aquest any que hem començat seria dir adéu a l'estrés. El problema és saber com fer-ho. Segurament, el secret està en no agafar-se les coses tan a pit, però quan s'és nerviós no s'hi pot fer res... i t'estresses sol! Em sembla que poca gent de les societats occidentals desconeix l'estrés. A moltes persones, aquesta "malaltia" els sorgeix com a conseqüència del treball excessiu.

Vídeo representatiu de com el treball i l'estrés poden afectar les persones:

Una qüestió de cocodrils

Avui una notícia peculiar! Endevinalla: en què s'assembla el logotip d'una marca de roba amb el logotip d'una consulta de dentistes? Llegiu-ho i us sorprendreu de fins a on hem arribat!

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/17644/dentistes/anglesos/guanyen/la/batalla/lacoste/utilitzar/cocodril.html

Sabies que...?

Acabo de descobrir que existeix un portal d'internet en català dedicat exclusivament a coses curioses. N'hi ha que estan prou bé, us en poso alguns exemples:

- Sabies que un ésser humà no es pot llepar el colze?
- Sabies que més del 50 % de la població total del planeta no ha rebut ni ha realitzat mai cap trucada per telèfon?
- Sabies que l'expressió "molta merda" en teatre té un origen peculiar? Antigament, la gent es desplaçava al teatre amb cotxes de cavalls i els aparcaven a la porta per tal que baixessin els ocupants. Allí, els animals solien fer les seves necessitats, de manera que la gent ho trepitjava. Per tant, com més restes d'excrements hi havia a la porta del teatre, més gent hauria anat a veure l'espectacle. És per això que en teatre es desitja bona sort tot dient: "Molta merda!".

Curiós, oi? El portal d'internet en qüestió és aquest:

http://www.curiositats.cat/

Ara bé, qualsevol pot deixar-hi escrits amb curiositats, de manera que no podem determinar fins a quin punt és fiable la informació que es dóna a la pàgina web. Com a mínim serveix per a passar una bona estona!
Mua

Les nostres deixalles

Perquè algú va voler saber del cert quantes deixalles generava al llarg d'un any... i això és el que va succeir:

http://www.3cat24.cat/noticia/243505/societat/Un-california-guarda-a-casa-la-brossa-de-tot-lany

El resultat: una persona conscienciada més i un missatge ecologista per al món!

Tots n'hauríem d'aprendre, jo la primera.

Mua

"El amor en los tiempos del cólera" de Gabriel García Márquez

Diuen que és millor llegir la novel.la i, si se n’ha fet una adaptació cinematogràfica, veure-la més endavant. Però em sembla que ho faré al revés, en aquest cas: s’està a punt d’estrenar a Espanya “El amor en los tiempos del cólera”, una pel.lícula de l’any 2007, dirigida per Mike Newell i protagonitzada per Javier Bardem. Es tracta d’un film basat en la novel.la homònima del colombià Gabriel García Márquez, escrita l’any 1985. L’argument és el següent: Florentino Ariza és capaç d’esperar 50 anys al que creu que és l’amor de la seva vida, Fermina Daza. En un context de finals del segle XIX i principis del segle XX, l’acció es desenvolupa a la costa Carib de Colòmbia. Fermina es casa amb el doctor Juvenal Urbino, però tot i així Florentino continuarà estimant-la durant tota la vida: el seu únic objectiu és aconseguir que Fermina estigui amb ell. És per això que decideix esperar pacientment el dia en què Urbino mori per tal d’intentar enamorar-la.

Crec que m’agradarà la pel.lícula. Hauré d’esperar a acabar d’exàmens, per anar al cine i veure-la amb tranquil.litat. Si m’agrada… qui sap, potser després em llegeixo la novel.la. Així la podria comparar amb “El amor en tiempos del cólera” cinematogràfic.

El consumisme

Crec que és molt adequat, després d'aquests dies de festes associats al consumisme, que reflexionem. El següent vídeo mostra com el consum, la idea de comprar i comprar, està esdevenint essencial en la ment de l'humà modern. Sembla mentida que ens creiem tan lliures quan, en realitat, la gran majoria som esclaus de companyies i centres comercials. La qüestió és a on ens porta el consum: a la felicitat de tenir o a la sensació de culpabilitat per haver adquirit productes innecessaris? Val la pena plantejar-s'ho.

La música en viu

Malgrat que fa uns anys s'estila més (per qüestions evidentment econòmiques) la música pre-gravada, amb locals tipus discoteques o bars musicals, res pot igualar la música en viu. I és que, segur que a molts ens agradaria anar a escoltar petits conjunts o orquestres, en directe, sentint la màgia del contacte músics/cantants amb el públic.
I perquè són minoria, els locals que ofereixen música en viu? Principalment per dues raons: perquè és molt més barat posar música ja gravada i perquè la normativa no els posa les coses fàcils. És per això que es preveuen canvis legislatius en aquest àmbit.

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/17665/pot/ser/lany/la/normalitzacio/la/musica/directe.html

Gustavo Adolfo Bécquer

Hola a tots, companys i companyes! Ara que estem en plena època d'estudi, us deixo aquí una poesia de Gustavo Adolfo Bécquer perquè, almenys durant uns moments, pogueu relaxar-vos llegint aquestes boniques paraules. Petonets!

RIMA IV

No digáis que, agotado su tesoro,
de asuntos falta, enmudeció la lira;
podrá no haber poetas; pero siempre
habrá poesía.

Mientras las ondas de la luz al beso
palpiten encendidas,
mientras el sol las desgarradas nubes
de fuego y oro vista,
mientras el aire en su regazo lleve
perfumes y armonías,
mientras haya en el mundo primavera,
¡habrá poesía!

Mientras la ciencia a descubrir no alcance
las fuentes de la vida,
y en el mar o en el cielo haya un abismo
que al cálculo resista,
mientras la humanidad siempre avanzando
no sepa a dó camina,
mientras haya un misterio para el hombre,
¡habrá poesía!

Mientras se sienta que se ríe el alma,
sin que los labios rían;
mientras se llore, sin que el llanto acuda
a nublar la pupila;
mientras el corazón y la cabeza
batallando prosigan,
mientras haya esperanzas y recuerdos,
¡habrá poesía!

Mientras haya unos ojos que reflejen
los ojos que los miran,
mientras responda el labio suspirando
al labio que suspira,
mientras sentirse puedan en un beso
dos almas confundidas,
mientras exista una mujer hermosa,
¡habrá poesía!

La història de YouTube

Avui, la major part de la població coneix què és YouTube: una pàgina web on els usuaris poden compartir vídeos digitals, i tot a través d’internet. Però no fa massa temps que es va crear el YouTube. De fet, tot va sorgir arrel d’una festa organitzada per Chad Hurley i Steve Chen, el febrer de 2005. El vídeo que havien gravat durant la festa era massa gran com per a poder-lo enviar per mail a les seves amistats. A partir d’aquí, van pensar que seria ideal crear un lloc web molt ampli, on qualsevol persona pogués enviar i veure vídeos. A banda de Chad Hurley i Steve Chen, cal mencionar un tercer fundador de YouTube, Jawed Karim que, com els dos primers, havia treballat per l’empresa PayPal (eBay).

Actualment, YouTube és propietat de Google, que va adquirir-lo el 10 d’octubre de 2006 per la quantitat de 1.650 milions de dòl.lars, i s'hi pengen 65.000 vídeos nous al dia.

I pensar que tot començà en una festa…